El projecte ha estat dissenyat prèviament, desenvolupat i implementat, i finalment s’ha avaluat. De tots aquests aspectes se’n pot realitzar una avaluació.
Elaboració del disseny: el disseny del projecte ha estat una part molt important ja que a partir d’aquest s’ha pogut desenvolupar i dur-lo a terme. Per una banda, el disseny de qualsevol procés d’ensenyament – aprenentatge ha de permetre determinar quines són les competències, els objectius i el continguts que pretenem que s’assoleixin, de quina manera, quin tipus d’aprenentatge cerquem, quins seran els materials i els recursos que s’utilitzaran, quina seqüència d’activitats s’aplicarà i quins rols assoliran el docent i l’alumne.
Així doncs, el disseny del projecte parteix d’un problema, que és vertaderament significatiu per l’alumne, en el qual es troba immers, n’és el protagonista i del qual vol trobar-hi una solució. Així doncs, es pot dir que el problema del qual parteix el projecte té en compte les característiques i les necessitats de l’alumne en qüestió.
El problema s’ha definit segons els criteris de Jonassen per tal de poder determinar de quin tipus de problema es tracta i com es pot treballar a l’aula. Així doncs s’ha definit com un problema de solució i diagnosi, mal estructurat, complex i ben situat. El plantejament del problema sorgeix per part de l’alumne de manera que no ha estat un fet imposat sinó que parteix d’una inquietud. Així doncs es plantegen un seguit d’activitats que permetin a través del treball anar solucionant aquesta inquietud. A més a més, s’ha analitzat el context i les característiques de l’infant al qual es destina l’activitat per tal d’optimitzar al màxim els recursos dels quals es disposa. Aquesta contextualització ha permès que el problema se situés en un context, fos significatiu per aquest i es pogués desenvolupar favorablement. Pel que fa a les característiques de l’infant, s’han tingut en compte tots els aspectes importants que afecten al procés d’ensenyament – aprenentatge, ja que l’objectiu era aconseguir una educació integral, i s’han tingut en compte tant els aspectes cognitius, afectius, morals i físics.
Així doncs es pot considerar que el problema ha estat definit correctament abans d’aplicar-lo a l’aula.
Desenvolupament del projecte: a partir de la base del constructivisme s’ha pogut desenvolupar la seqüenciació de les activitats a dur a terme. Així doncs, a partir de la definició dels diferents continguts i competències que es pretenen que assoleixi l’alumne, es plantegen les diferents activitats tenint en compte que les TIC volen ser una de les principals eines a utilitzar ja que aquestes permeten crear un ambient molt més motivador per l’alumne. Així doncs, s’han previst els recursos, el temps, l’espai i el com aplicar les activitats. Aquest fet ha permès tenir un guió a través del qual poder treballar; amb el reconfortant de que és un guió obert sobre el qual s’hi ha pogut realitzar modificacions per tal de poder adaptar al màxim les activitats a les necessitats plantejades. Cal tenir en compte que tot i que s’ha treballat amb l’aplicació del “Entrena’t per llegir” de l’xtec, les activitats de gimnàstica ocular i eficàcia lectora s’han creat especialment per aquest cas a partir del Power Point, creant una seqüenciació en la qual s’ha augmentat el nivell de dificultat d’aquestes. A més a més, s’han tingut en compte uns criteris d’avaluació, operatius i observables, per tal de poder veure l’evolució de l’infant al llarg d’aquestes vuit sessions. Ja que cal tenir en compte que en tot moment s’ha considerat el fet que no és qüestió d’aplicar aquestes sessions i punt; sinó que cal seguir realitzant un treball constant que s’ha de veure recolzat pel treball de l’aula ordinària.
D’aquesta manera es pot observar que el disseny és del tot operatiu que es recolza en una base psicopedagògica de l’aprenentatge i que per altra banda les TIC esdevenen un punt clau per crear un aprenentatge significatiu. És important veure la rellevància que adopta la planificació del disseny per al seu desenvolupament.
Implementació: cal considerar aquesta com a bona ja que s’han seguit les activitat planificades, amb una bona planificació de recursos i materials i a la vegada intentant personalitzar al màxim aquestes activitats al infant. El fet de treballar gairebé sempre amb el suport digital ha estat molt motivador. Un possible aspecte a millorar podria ser la resolució del exercicis que es feia en paper fer-la en format digital. Cal tenir en compte però que es va considerar important veure el treball grafomotriu de l’infant i al mateix temps veure també la seva orientació espaial.
El resultat de l’aplicació del projecte ha estat molt bona. S’han assolit força bé els objectius plantejats ja que l’alumne ha adoptat estratègies i agilitat a l’hora de desenvolupar les tasques. D’altra banda també cal tenir en compte que la motivació de l’alumne ha estat molt bona, més del que s’esperava, el fet de tenir una atenció personalitzada li ha fet agafar autoconfiança. Aquestes estratègies s’han traslladat a l’aula. S’han contrarestat amb la tutora el treball i ha considerat que ha estat molt bo. Que cal seguir reforçant-ho ja que el camp de visió s’ha de treballar i estimular per tal de que recuperi el percentatge més elevat possible d’aquest ull.
Avaluació: Aquesta s’ha centrat en el procés, l’observació i en els resultats obtinguts. Així doncs s’ha dut a terme una avaluació continuada en la qual l’alumne també ha pogut veure i reflexionar sobre el seu aprenentatge. Potser estaria bé millorar aquest darrer aspecte amb una autoavaluació que quedés registrada a través rúbrica per tal de que l’alumne exposés els pros i contres del que s’ha treballat i com ho ha experimentat. D’altra banda, el fet d’utilitzar taules de registre a l’hora d’observar i avaluar les activitats ha estat un gran què i a la vegada molt efectiu per tal de poder recopilar informació. Potser es podrien haver realitzar a través d’algun tipus de programa que sistematitzes els resultats i en fes una valoració evolutiva.
Aquest aspectes són elements a tenir en compte de cara a les següents sessions que es treballaran.
Així doncs, s’observa la gran importància que té el fet de crear una bona planificació i disseny del procés d’ensenyament – aprenentatge. Fer una implementació coherent amb el que s’ha dissenyat i modificar aquells aspectes que poden millorar i potenciar l’efectivitat del disseny; modificacions que no poden ser efectives si no es realitza una avaluació continuada de tot el procés.
Elaboració del disseny: el disseny del projecte ha estat una part molt important ja que a partir d’aquest s’ha pogut desenvolupar i dur-lo a terme. Per una banda, el disseny de qualsevol procés d’ensenyament – aprenentatge ha de permetre determinar quines són les competències, els objectius i el continguts que pretenem que s’assoleixin, de quina manera, quin tipus d’aprenentatge cerquem, quins seran els materials i els recursos que s’utilitzaran, quina seqüència d’activitats s’aplicarà i quins rols assoliran el docent i l’alumne.
Així doncs, el disseny del projecte parteix d’un problema, que és vertaderament significatiu per l’alumne, en el qual es troba immers, n’és el protagonista i del qual vol trobar-hi una solució. Així doncs, es pot dir que el problema del qual parteix el projecte té en compte les característiques i les necessitats de l’alumne en qüestió.
El problema s’ha definit segons els criteris de Jonassen per tal de poder determinar de quin tipus de problema es tracta i com es pot treballar a l’aula. Així doncs s’ha definit com un problema de solució i diagnosi, mal estructurat, complex i ben situat. El plantejament del problema sorgeix per part de l’alumne de manera que no ha estat un fet imposat sinó que parteix d’una inquietud. Així doncs es plantegen un seguit d’activitats que permetin a través del treball anar solucionant aquesta inquietud. A més a més, s’ha analitzat el context i les característiques de l’infant al qual es destina l’activitat per tal d’optimitzar al màxim els recursos dels quals es disposa. Aquesta contextualització ha permès que el problema se situés en un context, fos significatiu per aquest i es pogués desenvolupar favorablement. Pel que fa a les característiques de l’infant, s’han tingut en compte tots els aspectes importants que afecten al procés d’ensenyament – aprenentatge, ja que l’objectiu era aconseguir una educació integral, i s’han tingut en compte tant els aspectes cognitius, afectius, morals i físics.
Així doncs es pot considerar que el problema ha estat definit correctament abans d’aplicar-lo a l’aula.
Desenvolupament del projecte: a partir de la base del constructivisme s’ha pogut desenvolupar la seqüenciació de les activitats a dur a terme. Així doncs, a partir de la definició dels diferents continguts i competències que es pretenen que assoleixi l’alumne, es plantegen les diferents activitats tenint en compte que les TIC volen ser una de les principals eines a utilitzar ja que aquestes permeten crear un ambient molt més motivador per l’alumne. Així doncs, s’han previst els recursos, el temps, l’espai i el com aplicar les activitats. Aquest fet ha permès tenir un guió a través del qual poder treballar; amb el reconfortant de que és un guió obert sobre el qual s’hi ha pogut realitzar modificacions per tal de poder adaptar al màxim les activitats a les necessitats plantejades. Cal tenir en compte que tot i que s’ha treballat amb l’aplicació del “Entrena’t per llegir” de l’xtec, les activitats de gimnàstica ocular i eficàcia lectora s’han creat especialment per aquest cas a partir del Power Point, creant una seqüenciació en la qual s’ha augmentat el nivell de dificultat d’aquestes. A més a més, s’han tingut en compte uns criteris d’avaluació, operatius i observables, per tal de poder veure l’evolució de l’infant al llarg d’aquestes vuit sessions. Ja que cal tenir en compte que en tot moment s’ha considerat el fet que no és qüestió d’aplicar aquestes sessions i punt; sinó que cal seguir realitzant un treball constant que s’ha de veure recolzat pel treball de l’aula ordinària.
D’aquesta manera es pot observar que el disseny és del tot operatiu que es recolza en una base psicopedagògica de l’aprenentatge i que per altra banda les TIC esdevenen un punt clau per crear un aprenentatge significatiu. És important veure la rellevància que adopta la planificació del disseny per al seu desenvolupament.
Implementació: cal considerar aquesta com a bona ja que s’han seguit les activitat planificades, amb una bona planificació de recursos i materials i a la vegada intentant personalitzar al màxim aquestes activitats al infant. El fet de treballar gairebé sempre amb el suport digital ha estat molt motivador. Un possible aspecte a millorar podria ser la resolució del exercicis que es feia en paper fer-la en format digital. Cal tenir en compte però que es va considerar important veure el treball grafomotriu de l’infant i al mateix temps veure també la seva orientació espaial.
El resultat de l’aplicació del projecte ha estat molt bona. S’han assolit força bé els objectius plantejats ja que l’alumne ha adoptat estratègies i agilitat a l’hora de desenvolupar les tasques. D’altra banda també cal tenir en compte que la motivació de l’alumne ha estat molt bona, més del que s’esperava, el fet de tenir una atenció personalitzada li ha fet agafar autoconfiança. Aquestes estratègies s’han traslladat a l’aula. S’han contrarestat amb la tutora el treball i ha considerat que ha estat molt bo. Que cal seguir reforçant-ho ja que el camp de visió s’ha de treballar i estimular per tal de que recuperi el percentatge més elevat possible d’aquest ull.
Avaluació: Aquesta s’ha centrat en el procés, l’observació i en els resultats obtinguts. Així doncs s’ha dut a terme una avaluació continuada en la qual l’alumne també ha pogut veure i reflexionar sobre el seu aprenentatge. Potser estaria bé millorar aquest darrer aspecte amb una autoavaluació que quedés registrada a través rúbrica per tal de que l’alumne exposés els pros i contres del que s’ha treballat i com ho ha experimentat. D’altra banda, el fet d’utilitzar taules de registre a l’hora d’observar i avaluar les activitats ha estat un gran què i a la vegada molt efectiu per tal de poder recopilar informació. Potser es podrien haver realitzar a través d’algun tipus de programa que sistematitzes els resultats i en fes una valoració evolutiva.
Aquest aspectes són elements a tenir en compte de cara a les següents sessions que es treballaran.
Així doncs, s’observa la gran importància que té el fet de crear una bona planificació i disseny del procés d’ensenyament – aprenentatge. Fer una implementació coherent amb el que s’ha dissenyat i modificar aquells aspectes que poden millorar i potenciar l’efectivitat del disseny; modificacions que no poden ser efectives si no es realitza una avaluació continuada de tot el procés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada