Per acabar l'assignatura és importnat fer una visió general d'aquesta i dels aprenentatges realitzats al llarg del semestre.
Entorn la primera Pac considero que va ser del tot significativa ja que els debats em van servir per fer una reflexió entorn la Ciència, la Tecnologia i la Societat. Així doncs vaig veure com aquestes són un teixit sense costures, que s’interrelacionen i s’influeixen mútuament, de manera que no pot existir una sense les altres. És pot palpar doncs com la ciència i la tecnologia són presents a la societat; a la vegada que aquesta marca a la ciència i a la tecnologia.
Els debats realitzats van ser del tot interessants ja que a part de fer la reflexió van servir també per aprendre a fer argumentacions ben estructurades seguint el model de Toulmin, amb les hipòtesis i les conclusions ben redactades i amb exemples i justificacions ben documentades. El fet de plantejar les nostres idees a partir de l’estructuració d’un esquema amb el c-map i compartir la nostra visió on-line va permetre contrarestar opinions i punts de vista per tal de construir el coneixement de manera compartida a través del diàleg.
Entorn al canvi conceptual, crec que aquest ha estat ha estat molt destacat. Hi ha hagut una reconstrucció dels coneixements després de realitzar el mapa conceptual de la PAC 1.3 i que mostra una gran diferència amb el de l’avaluació inicial. Al mapa conceptual d’aquesta PAC s’hi ha afegit tots els conceptes relacionats amb l’aprenentatge significatiu i amb l’ús de la tecnologia per aconseguir-lo, a més de la importància dels models i dels canvis conceptuals, de la resolució de problemes, de compartir històries amb els altres, de l’ús de l’argumentació, etc. Així doncs s’ha ampliat la visió de la TE orientada a l’aprenentatge significatiu i constructiu i immersa en el procés d’ensenyament – aprenentatge.
Al llarg de l’assignatura s’han utilitzat diferents mapes conceptuals; considero que són molt útils a nivell d’aprenentatge ja que permeten organitzar els conceptes, coneixements i establir les relacions que s’estableixen entre ells. D’altra banda, també són útils a l’hora d’avaluar el propi aprenentatge ja que a partir dels coneixements previs es va establint una consolidació i ampliació dels aprenentatges.
És molt important també que hi hagi conflicte a l’hora d’aprendre ja que això és el que ens permet avançar i obtenir nous aprenentatges ja que no ens assentem en el conformisme. Així doncs, per tal de que hi hagi aquest aprenentatge és important que hi hagi un compromís conceptual, un compromís per aprendre i construir coneixement esdevenint aquest significatiu. Aquesta visió té a veure amb el corrent CTS, ja que sense compromís conceptual, sense una societat amb necessitats per resoldre, no existiria ni la ciència , ni la tecnologia i per descomptat la mateixa societat.
Pel que fa a la PAC 2.1 Modelant històries considero que ha estat molt important. El fet de poder compartir històries i saber com s’han dut a terme activitats educatives permet aprendre i exportar aquest coneixements a les pròpies experiències. Vaig trobar molt útil el recurs de la base de dades KITE, penso que és una font d’informació molt bona de la qual fins que no la vam treballar en desconeixia la seva existència. La classificació i estructuració del espai per cercar models, coneixen les experiències i els resultats, etc penso que és molt bona i que s’haurien de difondre per tal de que els docents poguéssim compartir i conèixer experiències que ens poden ser del tot útils.
Entorn aquesta darrera PAC 2.3 considero que ha estat una manera de posar en pràctica tot allò que s’ha après all llarg de l’assignatura. Buscar una situació en la qual s’hi pugui identificar un problema, fer el disseny d’un seguit d’activitats que permetin trobar una solució al problema i realitzar un aprenentatge significatiu; desenvolupar-lo i implementar-lo i després avaluar-lo, tot això comporta tenir assolits els continguts per tal de fer-ho el més efectiu possible. El fet de dur-lo a la pràctica permet veure els errors i aprendre de la pròpia experiència. A més a més considero que ha estat molt útil el fet de compartir el disseny de les activitats amb la resta de companys a través dels fòrums de debat ja que en el meu cas he necessitat utilitzar recursos que fins a dia d’avui no havia fet servir mai, com ara el Slideboom, el Slideshare, etc.
S’observa d’aquesta manera com n’és d’important utilitzar els problemes com una font d’aprenentatge ja que és a partir d’aquests quan sorgeixen les inquietuds i es desenvolupa un aprenentatge del tot significatiu, ja que esdevé en un context i en una situació determinada.
Pel que fa al disseny de l’activitat, aquesta és força creativa, coherent i amb sustentació científica entorn a diverses teories i metodologies. A l’hora de realitzar la planificació, aquesta ha estat acurada, tenint en compte les característiques de l’alumne amb el qual s’ha desenvolupat, els materials i els recursos disponibles, a més que, totes les activitats estaven prèviament preparades, però subjectes a petits canvis que poguessin sorgir al llarg del procés d’ensenyament – aprenentatge. Pel que fa al projecte, sorgeix a partir d’un problema concret que afecta el dia a dia de l’alumne i que es present tant en l’àmbit escolar com en contextos no formals com pot ser a casa o altres espais (gabinet GPP en aquest cas). A partir d’aquí he pogut identificar el problema segons la tipologia de Jonassen com un problema de solució i diagnosi, mal estructurat, complex i ben situat. En el disseny s’utilitzen les TIC per tal de facilitar l’aprenentatge significatiu.
El mapa conceptual s’ha elaborat establint una relació entre les activitats i l’aprenentatge significatiu recolzat amb la TE. S’han relacionat els conceptes principals de Jonassen amb el projecte en condret mostrant les relacions entre aquests. S’han relacionat en tot moment els conceptes claus de la PAC 2, incloent, els models mentals, l’argumentació i la recerca d’un aprenentatge significatiu, actiu, constructiu, reflexiu, col•laboratiu, intencional i contextualitzat, en el qual l’alumne és el centre i l’autoregulador d’aquest i la mestra esdevé una guia en el procés d’aprenentatge.
La descripció del procés seguit considero que ha estat bona ja que s’hi han realitzat reflexions alhora que s’ha complementat amb mostres fotogràfiques i documentals del procés realitzat, tot això es pot veure en l’apartat de descripció del procés. En aquest apartat també s’exposen els material de les activitats que s’han preparat prèviament en la fase del disseny de les activitats.
L’avaluació s’ha realitzat de manera continuada, centrada en el procés, i compartida amb l’alumne. Hi ha hagut doncs una avaluació de l’aprenentatge de l’alumne a partir dels encerts i els errors, tot combinant la pròpia observació de les activitats efectuades i les reflexions realitzades de manera conjunta entre l’alumne i la mestra en el procés d’ensenyament – aprenentatge. S’ha pogut veure com l’aprenentatge assolit ha estat del tot significatiu pel fet de ser actiu, constructiu, intencional, contextualitzat, col•laboratiu, conversacional i reflexiu. El procés realitzat però ha quedat obert ja que es considera que es necessari seguir treballant, ampliant la complexitat de les activitats i fent un treball conjunt tant a nivell escolar com extraescolar.
Entorn l’avaluació de la tecnologia del disseny, hi ha hagut una reflexió sobre la preparació, la implementació i desenvolupament, i l’avaluació del projecte, reflexionant entorn els aspectes possibles a millorar tenint en compte la teoria constructivista i els conceptes desenvolupats en el mòdul 2 de l’assignatura. Després de l’anàlisi n’he pogut extreure diferents aspectes que són molt útils a l’hora de dissenyar un projecte com ara: la importància de basar els processos d’aprenentatge en teories i investigacions psicopedagògiques; el fet de dissenyar activitats que persegueixin unes competències i uns continguts concrets i ben definits; utilitzar les TIC com a element facilitador de l’aprenentatge significatiu; la necessitat de fomentar un procés d’autoregulació continuat en l’alumne; la utilitat de desenvolupar un procés d’avaluació continuada per poder fer que l’ajuda pedagògica sigui del tot productiva, etc.
Així doncs es pot observar com a partir del treball realitzat al llarg de l'assignatura hi ha hagut un aprenentatge significatiu que ha anat presentant qüestions de majora complexitat i que ens ha permès reflexionar entorn la importància i la relació que s'estableix entre la Societat, la Ciència i la Tecnologia i com aquesta darrera dins el món educatiu juga un paper molt importnat no com a transmissora sinó com a constructora del coneixement.
Entorn la primera Pac considero que va ser del tot significativa ja que els debats em van servir per fer una reflexió entorn la Ciència, la Tecnologia i la Societat. Així doncs vaig veure com aquestes són un teixit sense costures, que s’interrelacionen i s’influeixen mútuament, de manera que no pot existir una sense les altres. És pot palpar doncs com la ciència i la tecnologia són presents a la societat; a la vegada que aquesta marca a la ciència i a la tecnologia.
Els debats realitzats van ser del tot interessants ja que a part de fer la reflexió van servir també per aprendre a fer argumentacions ben estructurades seguint el model de Toulmin, amb les hipòtesis i les conclusions ben redactades i amb exemples i justificacions ben documentades. El fet de plantejar les nostres idees a partir de l’estructuració d’un esquema amb el c-map i compartir la nostra visió on-line va permetre contrarestar opinions i punts de vista per tal de construir el coneixement de manera compartida a través del diàleg.
Entorn al canvi conceptual, crec que aquest ha estat ha estat molt destacat. Hi ha hagut una reconstrucció dels coneixements després de realitzar el mapa conceptual de la PAC 1.3 i que mostra una gran diferència amb el de l’avaluació inicial. Al mapa conceptual d’aquesta PAC s’hi ha afegit tots els conceptes relacionats amb l’aprenentatge significatiu i amb l’ús de la tecnologia per aconseguir-lo, a més de la importància dels models i dels canvis conceptuals, de la resolució de problemes, de compartir històries amb els altres, de l’ús de l’argumentació, etc. Així doncs s’ha ampliat la visió de la TE orientada a l’aprenentatge significatiu i constructiu i immersa en el procés d’ensenyament – aprenentatge.
Al llarg de l’assignatura s’han utilitzat diferents mapes conceptuals; considero que són molt útils a nivell d’aprenentatge ja que permeten organitzar els conceptes, coneixements i establir les relacions que s’estableixen entre ells. D’altra banda, també són útils a l’hora d’avaluar el propi aprenentatge ja que a partir dels coneixements previs es va establint una consolidació i ampliació dels aprenentatges.
És molt important també que hi hagi conflicte a l’hora d’aprendre ja que això és el que ens permet avançar i obtenir nous aprenentatges ja que no ens assentem en el conformisme. Així doncs, per tal de que hi hagi aquest aprenentatge és important que hi hagi un compromís conceptual, un compromís per aprendre i construir coneixement esdevenint aquest significatiu. Aquesta visió té a veure amb el corrent CTS, ja que sense compromís conceptual, sense una societat amb necessitats per resoldre, no existiria ni la ciència , ni la tecnologia i per descomptat la mateixa societat.
Pel que fa a la PAC 2.1 Modelant històries considero que ha estat molt important. El fet de poder compartir històries i saber com s’han dut a terme activitats educatives permet aprendre i exportar aquest coneixements a les pròpies experiències. Vaig trobar molt útil el recurs de la base de dades KITE, penso que és una font d’informació molt bona de la qual fins que no la vam treballar en desconeixia la seva existència. La classificació i estructuració del espai per cercar models, coneixen les experiències i els resultats, etc penso que és molt bona i que s’haurien de difondre per tal de que els docents poguéssim compartir i conèixer experiències que ens poden ser del tot útils.
Entorn aquesta darrera PAC 2.3 considero que ha estat una manera de posar en pràctica tot allò que s’ha après all llarg de l’assignatura. Buscar una situació en la qual s’hi pugui identificar un problema, fer el disseny d’un seguit d’activitats que permetin trobar una solució al problema i realitzar un aprenentatge significatiu; desenvolupar-lo i implementar-lo i després avaluar-lo, tot això comporta tenir assolits els continguts per tal de fer-ho el més efectiu possible. El fet de dur-lo a la pràctica permet veure els errors i aprendre de la pròpia experiència. A més a més considero que ha estat molt útil el fet de compartir el disseny de les activitats amb la resta de companys a través dels fòrums de debat ja que en el meu cas he necessitat utilitzar recursos que fins a dia d’avui no havia fet servir mai, com ara el Slideboom, el Slideshare, etc.
S’observa d’aquesta manera com n’és d’important utilitzar els problemes com una font d’aprenentatge ja que és a partir d’aquests quan sorgeixen les inquietuds i es desenvolupa un aprenentatge del tot significatiu, ja que esdevé en un context i en una situació determinada.
Pel que fa al disseny de l’activitat, aquesta és força creativa, coherent i amb sustentació científica entorn a diverses teories i metodologies. A l’hora de realitzar la planificació, aquesta ha estat acurada, tenint en compte les característiques de l’alumne amb el qual s’ha desenvolupat, els materials i els recursos disponibles, a més que, totes les activitats estaven prèviament preparades, però subjectes a petits canvis que poguessin sorgir al llarg del procés d’ensenyament – aprenentatge. Pel que fa al projecte, sorgeix a partir d’un problema concret que afecta el dia a dia de l’alumne i que es present tant en l’àmbit escolar com en contextos no formals com pot ser a casa o altres espais (gabinet GPP en aquest cas). A partir d’aquí he pogut identificar el problema segons la tipologia de Jonassen com un problema de solució i diagnosi, mal estructurat, complex i ben situat. En el disseny s’utilitzen les TIC per tal de facilitar l’aprenentatge significatiu.
El mapa conceptual s’ha elaborat establint una relació entre les activitats i l’aprenentatge significatiu recolzat amb la TE. S’han relacionat els conceptes principals de Jonassen amb el projecte en condret mostrant les relacions entre aquests. S’han relacionat en tot moment els conceptes claus de la PAC 2, incloent, els models mentals, l’argumentació i la recerca d’un aprenentatge significatiu, actiu, constructiu, reflexiu, col•laboratiu, intencional i contextualitzat, en el qual l’alumne és el centre i l’autoregulador d’aquest i la mestra esdevé una guia en el procés d’aprenentatge.
La descripció del procés seguit considero que ha estat bona ja que s’hi han realitzat reflexions alhora que s’ha complementat amb mostres fotogràfiques i documentals del procés realitzat, tot això es pot veure en l’apartat de descripció del procés. En aquest apartat també s’exposen els material de les activitats que s’han preparat prèviament en la fase del disseny de les activitats.
L’avaluació s’ha realitzat de manera continuada, centrada en el procés, i compartida amb l’alumne. Hi ha hagut doncs una avaluació de l’aprenentatge de l’alumne a partir dels encerts i els errors, tot combinant la pròpia observació de les activitats efectuades i les reflexions realitzades de manera conjunta entre l’alumne i la mestra en el procés d’ensenyament – aprenentatge. S’ha pogut veure com l’aprenentatge assolit ha estat del tot significatiu pel fet de ser actiu, constructiu, intencional, contextualitzat, col•laboratiu, conversacional i reflexiu. El procés realitzat però ha quedat obert ja que es considera que es necessari seguir treballant, ampliant la complexitat de les activitats i fent un treball conjunt tant a nivell escolar com extraescolar.
Entorn l’avaluació de la tecnologia del disseny, hi ha hagut una reflexió sobre la preparació, la implementació i desenvolupament, i l’avaluació del projecte, reflexionant entorn els aspectes possibles a millorar tenint en compte la teoria constructivista i els conceptes desenvolupats en el mòdul 2 de l’assignatura. Després de l’anàlisi n’he pogut extreure diferents aspectes que són molt útils a l’hora de dissenyar un projecte com ara: la importància de basar els processos d’aprenentatge en teories i investigacions psicopedagògiques; el fet de dissenyar activitats que persegueixin unes competències i uns continguts concrets i ben definits; utilitzar les TIC com a element facilitador de l’aprenentatge significatiu; la necessitat de fomentar un procés d’autoregulació continuat en l’alumne; la utilitat de desenvolupar un procés d’avaluació continuada per poder fer que l’ajuda pedagògica sigui del tot productiva, etc.
Així doncs es pot observar com a partir del treball realitzat al llarg de l'assignatura hi ha hagut un aprenentatge significatiu que ha anat presentant qüestions de majora complexitat i que ens ha permès reflexionar entorn la importància i la relació que s'estableix entre la Societat, la Ciència i la Tecnologia i com aquesta darrera dins el món educatiu juga un paper molt importnat no com a transmissora sinó com a constructora del coneixement.
