DEBAT: TRANSMISSIÓ DE CONEIXEMENT / APRENDRE FENT
Premissa:
Recolzo l’aportació de la Laura en la qual defensa que “fer un bon ús de la tecnologia implica ser competent en el seu maneig però també ser conscient de les possibilitats que ofereix per fer d’aquest aprenentatge més significatiu pels alumnes”.
Tal com va dir David Ausbel, perquè existeixi l’aprenentatge i sigui productiu aquest ha de ser significatiu. Així doncs, l’aprenentatge memorístic que es basa en la simple transmissió de coneixements s’allunya del que és veritablement aprenentatge. Perquè hi hagi un vertader aprenentatge, cal crear un entorn en el qual a partir dels coneixements previs de l’alumnat, es creïn experiències a través de les millors tècniques i recursos que permetin practicar i vivenciar tot allò que és nou i desconegut, per establir així l’assimilació de coneixement (entre el que és sabut i allò que s’aprèn).
La transmissió de coneixements a través de l’exposició d’uns fets (per part d’un mestre o amb la simple lectura dels llibres de text) no proporciona cap tipus d’aprenentatge per part de l’alumnat més enllà d’un simple aprenentatge memorístic. Perquè es produeixi una assimilació de coneixement i aquest sigui significatiu, cal crear un context d’aprenentatge experimental en el qual l’alumnat sigui partícip de tot allò que aprèn.
Així doncs, tal com exposa Roger F.Schank (Especialista en Ciències de l’Aprenentatge) en l’entrevista de Punset , l’ús d’uns bons softwares a través dels recursos tecnològics (com ara els ordinadors) dins l’aula, permet que es creï un clima d’aprenentatge experimental, en el qual el docent deixa de ser un simple transmissor de coneixements i es converteix en un guia del procés d’Ensenyament-Aprenentatge.
El fet d’utilitzar la tecnologia com a eina de treball dins l’aula, comporta que el docent realitzi una pre-selecció de la informació a través dels coneixements previs dels alumnes. Aquest fet és necessari a causa de l’allau d’informació que hi ha través d’aquest mitjà. Així doncs, els mestres encaminen l’aprenentatge de l’alumnat per tal de que aquests acabin interioritzant a partir de l’experimentació allò que per a ells és més significatiu.
Per aquest fet, la investigació educativa s’ha de centrar en el desenvolupament de contextos experimentals en els quals els recursos tecnològics (com ara els ordinadors) fomentin l’aprenentatge significatiu de l’alumnat, un aprenentatge no únicament de manera individual sinó també a nivell de grup.
En resum, el vertader aprenentatge no es troba en la simple transmissió de coneixements, sinó que es troba en l’experiència i la pràctica que es pot proporcionar a través dels recursos tecnològics. En aquests plantejament, el docent adopta un rol de guia en el qual fomenta l’aparició de contextos experimentals i vivencials a través de diferents eines per tal de que l’alumnat consolidi el seu propi aprenentatge.
L’indvidu sense una societat que la respecti no pot créixer com a persona.
DEBAT: EL LEÓN DORMIDO
La tecnologia no crea un procés de deshumanització sinó que permet facilitar el desenvolupament de les societats alhora que reforça la sostenibilitat.
Analitzant la societat que s’exposa a través de la proposta del matrimoni Wilt es pot observar com l’intent de lluitar contra l’avenç tecnològic i l’ús d’aquests recursos en les societats, crea que aquestes no puguin desenvolupar-se.
En contra del que comenta la Montserrat Martínez; “En aquestes comunitats les noves tecnologies no aporten beneficis reals a una societat que encara no té les necessitats bàsiques ben cobertes, potser al contrari, fa que es generin unes “altres necessitats” que no tindrien si es mantenen utilitzant allò que l’entorn els hi ofereix i fent una col·laboració comunitària.” Considero que precisament si les comunitats no han assolit el nivell per cobrir les seves necessitats bàsiques és perquè no han optat a l’ús dels recursos tecnològics adequats que els permetin desenvolupar-se d’una manera més àgil alhora que puguin explotar els recursos dels quals disposen (eliminant així els possibles obstacles o interferències que els limiten) i fer-ho igualment de manera col·laborativa. Si l’ús d’aquests recursos són els correctes no s’ ha de témer per l’aparició d’ “altres necessitats” ja que si aquestes sorgeixen és perquè s’han cobert les necessitats bàsiques i cal millorar l’entorn perquè aquestes siguin el més adequades i condicionades possibles.
El rebuig d’aquestes comunitats cap a la tecnologia tal i com comenta la Míriam Peiró és perquè “volen guardar íntegrament la seva cultura i consideren que les pressions del món destrueixen moltes riqueses socials”. Aquesta concepció però és del tot errònia ja que les tecnologies tan sols intenten simplificar i facilitat el desenvolupament de la societat, en cap moment atempten contra la cultura ni en destrueixen les riqueses socials. Les relacions entre els humans segueixen essent del tot necessàries ja que les tecnologies no funcionen per si soles sinó que requereixen dels individus per tal de poder desenvolupar la seva tasca. Tot i que pugui aparèixer un procés de mecanització, no impedeix que l’individu segueixi essent el nucli de la societat. Aquest individu per contra del que exposa Montse Cunillera, segueix considerant les emocions, la sensibilitat i l’ètica com a centre de al civilització; només que en ocasions utilitza els avenços tecnològics per actuar davant de diferents situacions a les quals s’ha d’afrontar; les utilitza per millorar les seves condicions de vida i fer que aquesta sigui més fàcil. Aquest ús permet mantenir el desenvolupament a través de l’intercanvi personal ja que molts dels recursos utilitzats requereixen la unió d’un munt d’individus per fer que aquests siguin eficaços i útils.
En conclusió, és cert que tal com apunta Maria Carmen Caballo hi ha situacions que les tecnologies no són imprescindibles, però és el propi individu el que s’adona i realitza una gestió d’aquestes mateixes; permeten així facilitar la vida del propi individu tot fomentat la cultura i afavorint la sostenibilitat.
SÍNTESI DEL DEBAT
Com a observació inicial m’agradaria destacar la proposta de treball a través del debat. Considero que m’ha ajudat a adoptar una tècnica de treball bona que permet fer molt més clares i entenedores les postures adoptades per cada un dels participants.
D’altra banda el fet de dividir el grup en dos bàndols també ha facilitat la gestió de les aportacions. El meu rol dins les intervencions ha estat adoptar una postura tecnodeterminista. La veritat és que m’he sentit molt còmoda en aquests grup, tot i que en algun moment m’ha costat defensar plenament aquesta visió ja que crec que la societat i les tecnologies es complementen. És l’ús que l’individu en realitza i la capacitat crítica que té davant d’aquestes les que fan que siguin més útils o menys. Està en la nostra consciència que no es produeixi un procés deshumanitzant i que l’ús d’aquestes sigui prou cautelós per tal de seguir vivint en un planeta sostenible. Així doncs, un bon mitjà a través del qual fomentar l’ús responsable i útil de les tecnologies és l’àmbit educatiu,
Entorn a les propostes plantejades he participat en dos temes de dues carpetes diferents: El León Dormido i Transmissió de coneixement/Aprendre fent.
En el fil de El León Dormido he defensat com l’ús de les tecnologies no té perquè esdevenir un procés de deshumanització alhora que permet el desenvolupament de les societats, rebatent així el model de societat que presentava l’experiència de les comunitats CEPAS de l’Equador. El fet d’utilitzar les tecnologies no ha d’atemptar contra la sostenibilitat del medi en el qual s’habita sinó que en permet una millor explotació. A més a més, utilitzar tecnologies no implica crear un context de mecanització absoluta en la qual es deshumanitzin els processos de desenvolupament sinó que permet a l’individu facilitar les seves tasques en aquest procés i millorar així la seva qualitat de vida.
Entorn el fil Transmissió de coneixement / Aprendre fent he intentat defensar la importància de l’ús de les noves tecnologies dins de l’àmbit educatiu com a element clau dins l’aprenentatge significatiu; un aprenentatge que es centra en l’experiència, que té en compte els coneixements previs de l’alumnat i en el qual el docent canvia el seu rol de transmissor de coneixements per el de guia en el procés d’Ensenyament-Aprenentge.
Fent una avaluació entorn la meva participació considero que ha estat bona. He seguit el fil i la participació dels meus companys en els dos debats escollits intentant considerar així totes o gairebé totes les aportacions que aquests han realitzat entorn el tema. He intentat ser clara en les meves exposicions i utilitzar els recursos de la guia del debat per tal de fer que les meves intervencions fossin el més entenedores possibles considerant així l’adequació i la solidesa de la postura adoptada. El nombre d’intervencions ha estat l’adequat tenint en compte que he intentat considerar les diferents aportacions dels participants al debat.
La veritat és que en ambdós debats hi ha hagut intervencions molt bones i idees que he intentat tenir en compte a l’hora de realitzar la meva aportació ja que m’han fet ballar el cap i m’han costat força de rebatre. A més a més, totes les aportacions m’han permès anar forjant la meva visió entorn les noves tecnologies i m’ha fet adonar de la importància que aquestes adopten dins l’àmbit de la psicopedagogia. Així doncs, a l’hora de destacar les participacions dels meus companys, remarcaria a Montse Cunillera Catà i a Olga Rodríguez González (En el fil de El León Dormido ) per la seva dedicació i la contundència a l’hora de defensar les seves idees en la postura sociodeterminista. I per altra banda destacaria a Marina Morales Vilaró ( en el fil Transmissió de coneixement / Aprendre fent).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada